dilluns, 23 d’abril del 2012

Càntics al recés de l'ànima




Núvols de tempesta s'atansen.
Podrem sobreviure?
-Sí
Mandrejarem del son  profund.
¡Subtil egoisme!
-Quan?
Finit el costós hivern,
l'hora d'aprenentatge.
Despertant entonarem antigues melodies
càntics adormits  al recés de l'ànima.




BONA DIADA A TOTHOM  i que us regalin forces roses. Aquí teniu la meva! i perquè no sigui dit, també us recomano un bon llibre de poesia



Portades dels llibres




Petons, roses i llibres.



divendres, 20 d’abril del 2012

Teranyines de seda




Teranyines de seda s'enlairen cel amunt

Tanco els ulls i
el sol rogent escampa la boirina

M'envolta la pau i
els sons més bells m'acompanyen

Ningú hauria de trencar aquest instant,
perdut en el temps l'home,
combrega amb la natura





                


dimecres, 18 d’abril del 2012

La gran aventura del bru

Imatge d'Alejandra Fernández 

Imatge d'Alejandra Fernández


  bloc dels contes "divers" Allà la trobareu.

Con que veig que encara no està publicat, aquí el teniu:


 Que dirà la mare, quan arrivi a casa i no m’hi trobi? 
Pensava en Bru mentre intentaba tornar al seu cau.
En Bru era el més petit de tota la niuada que havia nascut no feia gaires dies. Per que els ratolins són molt espavilats i deseguida van per les seves. Però avui s’havia passat de llest, i la curiositat al va portar fins al jardi de la Teresa, volia saber que era alló tant gran i flunxo que queia del cel. 
Aquell dia en Bru, va aprendre que la neu podía cobrir qualsevol rastre i que a més, com la pluja, et podía deixar ben xop. Per això quan va trovar aquella cosa rodona i vermella a prop del matoll, no va dobtar gens de posar-se-la per damunt el cap, ja estaba ben tip de tota aquella aventura i ara només tenia ganes de tornar a casa.

El que en Bru, ignorava eren els rostres sorpresos que se’l miraven des de la finestra de la casa.

-         Mira Bauma, el botó de la bata de l’àvia corre tot sol pel jardí!.      

St Jordi 2012. Micro contes tumateix llibres

En Martí , s’esperava, darrera la columna a plaça de Montserrat. Volien preparar una sorpresa per en  Gironell  amb les fotos a Terra Santa.  L’hipoteca l’estava perseguint i aquest àlbum, del viatge de noces era un somni. En Joan creuava la plaça i va entrar a L’arqueòleg a guardar taula. 

dilluns, 16 d’abril del 2012

les emocions suren com el va i ve de la boira

Ser que es absurd un cop i un altre
tornar al segon pis.
La feina es abaix.

Però el cor a flor de pell 
m'empeny a pujar un a un 
els esglaons que ens separen.
El grinyolar de la porta
indiscreta i xafardera
confessa que ja soc aquí.
Tal volta perquè? (em pregunto)

Tot resta per fer, tot es intacta
a com ho he deixat abans,
cap canvi, cap e-mail...

Sona el telèfon
al cor se'm fa un esglai.
Sempre tinc por, 
quan et veig agafar el cotxe.
Pateixo per vosaltres i pels demés i per mi

Malgrat les distàncies i els desacords
el desassossec i l'ànsia  
no em ser imagina una vida
sense vosaltres.

Obro el Paint, intentant relaxar-me,
avui les paraules i jo no estem en concordança.
Aquest es el resultat :  mirar-te sempre em relaxa, 
avui un simple dibuix, m'omple d'esperança.



dimecres, 11 d’abril del 2012

desesperança

                         
Quan tot es negre, 
en un cel carregat de núvols 
invocant tempesta
Que poc fer?


No tinc on refugiar-me, 
tot es dit, dit i escoltat mil vegades
Paraules que dolen més enllà del cor i de l'anima...
si et pots sentir més ferit encara.

M'engruno tota.
I voldria  desdibuixar-me en l'aire
mentre una ràfega de vent se m'endu lluny, 
on ningú em pugui veure,
on ningú amb pugui parlar. 
    
On el record dels somnis no siguin presents.
Fins que la ferida hagi clos.
I la llavor de la confiança reneix-hi de nou 
encara que no sigui primavera.  



dissabte, 7 d’abril del 2012

l'estrella viatgera

                                                Imatge de Phyllis Harris
                                                                       imatge del blog dels contes divers

Com li agrada a la Teresa anar a casa els avis, allà al poble té al bosc molt  a prop i el riu i fins i tot un turó on la nit de Sant Llorenç pot contemplar com viatgen les estrelles. Un dia, l'avia li va dir que a cada estrella viatgera li podia demanar un desig, això si, ho havia de fer mentre la veia passar per què l'estrella el podes sentir clarament. 
 Aquesta nit la Bauma li fa companyia mentre contemplen els estels.
- Mira Bauma, corre pensa un desig!.
Quin serà? va pensar la Teresa... potser poder trobar l'amagatall dels ossos que havia enterrat al jardí abans de perdre l'olfacte.
 Es van quedar a esperar un altre estel viatger, ara la Teresa sabia que li demanaria a la pròxima estrella: Volia que la Bauma podes recuperar l'olfacte.