dissabte, 2 de juliol del 2011

petit falciot

imatge baixada d'internet.
Estol de falciots
Ens vas portar un joc d'emocions.
Primer la sorpresa de trobar-te viu 
havent caigut de tanta alçada,
l'emoció per cuidar-te i somiar que un dia,
no massa llunyà, sense reconèixer-te
ompliries el cel de color
i passejades constants.


I ara, amb la tristesa el cor,
he vist com no sobrevivies
i maleeixo l'egoisme que em va portar
a somiar que me'n podria sortir.
Ets tant petit i tant tendre,
entre  el borrissol començaven 
a lluir les plomes... de la llibertat.


Trobaré a faltar venir-te a péixer,
les teves urpes aferrar-se a les meves mans...
potser ara creues el cel i els oceans 
sense necessitar ales, 
en la "nosolitut" dels esprits lliures.
Potser ara....  

1 comentari:

  1. Els esprits lliures com be dius no estan mai sols, però quan marxan del nostre costat el forat que ens deixen és enorme perquè nosaltres no hem arribat a aquest estat de no dependència que ells han asolit potser després de pagar un preu molt alt...massa alt normalment,
    Una abraçada...va, que vas bé...:)

    ResponElimina

gràcies per recollir paraules amb mi.